L'ESCOLA I ENS VA REGALAR UN REI DE XOCOLATA. VA SER BONÍSSIM!!!!!
DECORACIÓ
Fa 8 anys
dissabte, 26 de desembre del 2009
ENS VISITA EL PATGE
EL DARRER DIA DE L'ESCOLA VAM TENIR UNA VISITA MOLT ESPECIAL. EL PATGE REIAL VA VENIR A
L'ESCOLA I ENS VA REGALAR UN REI DE XOCOLATA. VA SER BONÍSSIM!!!!!
L'ESCOLA I ENS VA REGALAR UN REI DE XOCOLATA. VA SER BONÍSSIM!!!!!
FEIM PASTISSETS !!!!
EL PASSAT DIVENDRES DIA 11 DE DESEMBRE VAM FER PASTISSETS. ENS VA AJUDAR EL PAPÀ DE N'AISHA, EN CRISTOF. ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ.EN SORTIREN DE TOT TIPUS I DE TOTA MIDA.
EL DIMARTS DIA 14 VAM COMVIDAR ALS PARES A VISITAR A LA CLASSE I DESPRÉS ELS VAM CONVIDAR A MENJAR UN PASTISSET.
EL DIMARTS DIA 14 VAM COMVIDAR ALS PARES A VISITAR A LA CLASSE I DESPRÉS ELS VAM CONVIDAR A MENJAR UN PASTISSET.
divendres, 4 de desembre del 2009
LA FAMILIA D'EN MARTÍ
NA CARI, MAMA D'EN MARTÍ HA VINGUT A LA CLASSE I ENS HA CONTAT UN CONTE. LA SORPRESA HA ESTAT QUE ELS PROTAGONISTES EREM NOSALTRES. AQUÍ TENIU EL CONTE PER SI VOLEU LLEGIR-LO AMB ELS VOSTRES FILLS/ES
Açò era una vegada un fiet que es deia Martí. Un dia va anar d’excursió amb tots els amiguets de sa classe dels peixos a sa tanca de na Júlia. Allà tots s’ho van passar molt bé. N’hi havia que jugaven amb ses formigues, altres cercaven caragols, uns quants encalçaven papallones… però en Martí no tenia un bon dia. Tot es temps empipava els amiguets, aixafava ses formiques, tirava els caragols, els prenia els jocs.... Fins que n’Assun el va cridar i el va renyar un poc i el va fer anar a pensar una estona. Però aquell dia era màgic i quan n’Assun li va dir: Martí ara hauries d’anar a seure allà una estona i quan hagis pensat bé amb tot el que has fet tornes a venir aquí, va començar a aparèixer molt de fum que brillava i en Martí mort de por va tancar els ulls. Quan els va tornar a obrir no sabia on es trobava!!! Què havia passat?! Tot eren herbes molt altes i no veia a cap amiguet. On som? Va començar a cercar fins que es va mirar el seu cos i.... AAAHHHH què es açò, què m’ha passat? NO pot ser... som una formiga!!!!.... n’Assun m’ha convertit en una formigueta!!! I ara què faig? Ai, ai ai, quin desastre desastrós!
Així que va sentir els seus amic que ja se n’anaven i va pensar “aniré cap allà per tornar a ca meva” però a mig camí es va aturar.... però si no em senten em trepitjaran... i si no em veuen no hi podré xerrar....
En Martí no sabia què havia de fer, així que havia de trobar una solució. Va començar a pensar fins que se li va ocórrer anar a cercar nous amiguets perquè li fessin companyia i així deixaria de tenir por. Sí, si, açò faria. Així que va començar a caminar cercant algú que volgués ser el seu amic. Quan ja feia una estoneta que cercava va veure una cosa vermella que es movia entre ses herbes. Què és açò, a vam a vam qui deu ser....Fins que ho va poder veure... eren dos poriols!! Quina alegria va tenir en Martí! Tot d’una els va cridar: eh!! Som una formigueta, som en Martí.. que voleu ser amiguets meus? Sí !! li van dir.. i com us deis? Jo som na Júlia, i jo en Julián. Que voleu jugar a quic amagar? Sí!!! Així que en Martí va partir a comptar... 10, qui no està amagat para!! I va començar a cercar... mecatxis que s’havien amagat bé.... no els trobava!! Al cap d’una estona de cercar va veure una closca, però no era de poriol, s’hi va atracar... eren dos caragols!!! Què bé! Hola som en Martí una formigueta, que voleu ser amics meus? Sí! I com us deis? Jo som en Marc Villalba i jo en Yasin. Guai, ara ja podem jugar tots junts a quic amagar!!! Així que li va tornar tocar a n’en Martí parar i quan va haver acabat de comptar i va partir a cercar.... no trobava ningú.....A vam, a vam on es poden haver amagat....així que darrera una fulla grossa es va borinar una coa... què és açò?!. Es mou molt adeveres.... què deu ser.... ah son dues sargantanes!! Hola!, que voleu ser amigues meves? Sí!! I com us deis? Jo som na Sumaya i jo som en Gabi.
En Martí estava molt content! Ja eren 2 poriols, 2 caragols i 2 sargantanes!!! Ara no puc jugar més, he de beure aigua que tenc molta set! Jo sé on trobar una bassa amb aigua ben bona! Va dir na Sumaya. I allà van anar. Mentre bevien sentien una renou ben rara. Croac, croac, Croac-croac! Què és açò? 2 granotes!! Hola!, som en Martí, que voleu ser amics meus? Sí! I com us deis? Jo som en Sergi i jo en Pau. Què bé! Mirau quants amiguets som ja!!!
I mentre xerraven tots van sentir una altra renou.... zzzzummmm, zzzzuuummmm. Van alçar es cap i a qui van veure? A dues abelles xafarderes que en veure tants d’animalets junts s’hi van atracar per sebre què passava. Hola! Jo som en Martí, com us deis? Jo som en Jan i jo n’Alejandro, que podem jugar amb voltros? I tant que sí!! Però jo ara menjaria alguna cosa... tenc una fam!!! Jo sé on hi ha unes floretes plenes de néctar on noltros ses abelles anam a menjar i també hi ha menjar per tothom. Anem-hi!!!!
I cap allà van anar i van trobar a dues flors ben polides i molt simpàtiques que també van voler se amiguetes. Una era n’Aisha i s’altra na Bet. Estaven ben contentes d’haver trobat tants d’animalets amics i els van dir: noltros també coneixem dues papallones ben agradoses que solen venir a menjar aquí. Segur que voldran ser amiguetes vostres també. I tot just ho havien dit van venir volant ben elegantes dues papallones. Hola! Som en Martí, sa formigueta!!! Com us deis? Jo som en Llorenç i jo som en Callum i volem jugar amb voltros! Que bé!! Van jugar tots junts una bona estona fins que es van haver d’aturar a descansar un poc, que estaven ben cruixits. En Martí es va estirar damunt una pedra a pendre es sol. Just quan agafava es so li va semblar que sa pedra es movia, però va pensar que somiava. Però , no somiava, no.... sa pedra es ben movia!!!! Ai, ai ai, on m’he anat a allargar..... però.... si son tortugues!!! S’havia allargat damunt dues tortugues!!! Ei! Som en Martí, que voleu jugar? I com us deis? Hola, jo som en Marc Carmona i jo som na Jaily.
Que contents estaven tots. Ara sí que tenia molts d’amiguets. Eren dos poriols, dos caragols, dues sargantanes, dues granotes, dues abelles, dues flors, dues papallones i dues tortuges!
Però en Martí estava un poc trist, perquè quasi tots eren dos i ell era s’única formiga, li agradaria tenir més amiguetes formigues. Cap pega! Van dir els amiguets, anirem a cercar formigues!! I cercant cercant es van trobar amb en Caleb i na Laura, dues formiguetes ben espavilades que van estar encantades de poder jugar amb tants d’amiguets.
I així va ser com en Martí va aprendre que hi ha que tractar bé i cuidar els amics. Perquè a ell l l’havien ajudat molt !!!!
Açò era una vegada un fiet que es deia Martí. Un dia va anar d’excursió amb tots els amiguets de sa classe dels peixos a sa tanca de na Júlia. Allà tots s’ho van passar molt bé. N’hi havia que jugaven amb ses formigues, altres cercaven caragols, uns quants encalçaven papallones… però en Martí no tenia un bon dia. Tot es temps empipava els amiguets, aixafava ses formiques, tirava els caragols, els prenia els jocs.... Fins que n’Assun el va cridar i el va renyar un poc i el va fer anar a pensar una estona. Però aquell dia era màgic i quan n’Assun li va dir: Martí ara hauries d’anar a seure allà una estona i quan hagis pensat bé amb tot el que has fet tornes a venir aquí, va començar a aparèixer molt de fum que brillava i en Martí mort de por va tancar els ulls. Quan els va tornar a obrir no sabia on es trobava!!! Què havia passat?! Tot eren herbes molt altes i no veia a cap amiguet. On som? Va començar a cercar fins que es va mirar el seu cos i.... AAAHHHH què es açò, què m’ha passat? NO pot ser... som una formiga!!!!.... n’Assun m’ha convertit en una formigueta!!! I ara què faig? Ai, ai ai, quin desastre desastrós!
Així que va sentir els seus amic que ja se n’anaven i va pensar “aniré cap allà per tornar a ca meva” però a mig camí es va aturar.... però si no em senten em trepitjaran... i si no em veuen no hi podré xerrar....
En Martí no sabia què havia de fer, així que havia de trobar una solució. Va començar a pensar fins que se li va ocórrer anar a cercar nous amiguets perquè li fessin companyia i així deixaria de tenir por. Sí, si, açò faria. Així que va començar a caminar cercant algú que volgués ser el seu amic. Quan ja feia una estoneta que cercava va veure una cosa vermella que es movia entre ses herbes. Què és açò, a vam a vam qui deu ser....Fins que ho va poder veure... eren dos poriols!! Quina alegria va tenir en Martí! Tot d’una els va cridar: eh!! Som una formigueta, som en Martí.. que voleu ser amiguets meus? Sí !! li van dir.. i com us deis? Jo som na Júlia, i jo en Julián. Que voleu jugar a quic amagar? Sí!!! Així que en Martí va partir a comptar... 10, qui no està amagat para!! I va començar a cercar... mecatxis que s’havien amagat bé.... no els trobava!! Al cap d’una estona de cercar va veure una closca, però no era de poriol, s’hi va atracar... eren dos caragols!!! Què bé! Hola som en Martí una formigueta, que voleu ser amics meus? Sí! I com us deis? Jo som en Marc Villalba i jo en Yasin. Guai, ara ja podem jugar tots junts a quic amagar!!! Així que li va tornar tocar a n’en Martí parar i quan va haver acabat de comptar i va partir a cercar.... no trobava ningú.....A vam, a vam on es poden haver amagat....així que darrera una fulla grossa es va borinar una coa... què és açò?!. Es mou molt adeveres.... què deu ser.... ah son dues sargantanes!! Hola!, que voleu ser amigues meves? Sí!! I com us deis? Jo som na Sumaya i jo som en Gabi.
En Martí estava molt content! Ja eren 2 poriols, 2 caragols i 2 sargantanes!!! Ara no puc jugar més, he de beure aigua que tenc molta set! Jo sé on trobar una bassa amb aigua ben bona! Va dir na Sumaya. I allà van anar. Mentre bevien sentien una renou ben rara. Croac, croac, Croac-croac! Què és açò? 2 granotes!! Hola!, som en Martí, que voleu ser amics meus? Sí! I com us deis? Jo som en Sergi i jo en Pau. Què bé! Mirau quants amiguets som ja!!!
I mentre xerraven tots van sentir una altra renou.... zzzzummmm, zzzzuuummmm. Van alçar es cap i a qui van veure? A dues abelles xafarderes que en veure tants d’animalets junts s’hi van atracar per sebre què passava. Hola! Jo som en Martí, com us deis? Jo som en Jan i jo n’Alejandro, que podem jugar amb voltros? I tant que sí!! Però jo ara menjaria alguna cosa... tenc una fam!!! Jo sé on hi ha unes floretes plenes de néctar on noltros ses abelles anam a menjar i també hi ha menjar per tothom. Anem-hi!!!!
I cap allà van anar i van trobar a dues flors ben polides i molt simpàtiques que també van voler se amiguetes. Una era n’Aisha i s’altra na Bet. Estaven ben contentes d’haver trobat tants d’animalets amics i els van dir: noltros també coneixem dues papallones ben agradoses que solen venir a menjar aquí. Segur que voldran ser amiguetes vostres també. I tot just ho havien dit van venir volant ben elegantes dues papallones. Hola! Som en Martí, sa formigueta!!! Com us deis? Jo som en Llorenç i jo som en Callum i volem jugar amb voltros! Que bé!! Van jugar tots junts una bona estona fins que es van haver d’aturar a descansar un poc, que estaven ben cruixits. En Martí es va estirar damunt una pedra a pendre es sol. Just quan agafava es so li va semblar que sa pedra es movia, però va pensar que somiava. Però , no somiava, no.... sa pedra es ben movia!!!! Ai, ai ai, on m’he anat a allargar..... però.... si son tortugues!!! S’havia allargat damunt dues tortugues!!! Ei! Som en Martí, que voleu jugar? I com us deis? Hola, jo som en Marc Carmona i jo som na Jaily.
Que contents estaven tots. Ara sí que tenia molts d’amiguets. Eren dos poriols, dos caragols, dues sargantanes, dues granotes, dues abelles, dues flors, dues papallones i dues tortuges!
Però en Martí estava un poc trist, perquè quasi tots eren dos i ell era s’única formiga, li agradaria tenir més amiguetes formigues. Cap pega! Van dir els amiguets, anirem a cercar formigues!! I cercant cercant es van trobar amb en Caleb i na Laura, dues formiguetes ben espavilades que van estar encantades de poder jugar amb tants d’amiguets.
I així va ser com en Martí va aprendre que hi ha que tractar bé i cuidar els amics. Perquè a ell l l’havien ajudat molt !!!!
TALLERS DE NADAL
AVUI HEM FET ELS TALLERS DE NADAL. PER AJUDAR-NOS HAN VINGUT LA MAMA DE NA LAURA, LA MAMA DE NA BET, LA MAMA D'EN MARC V. I LA MAMA D'EN GABI. AMB ELLES HEM FET LES TAPADORES DE L'ÀLBUM, HEM PINTAT PINYES PER PENJAR A L'ARBRE DE L'ENTRADA I HEM FET UN ARBRE AMB ARGILA BLANCA I DESPRÉS L'HEM PINTAT DE COLOR PLATEJAT O DORAT. eNS HO HEM PASSAT MOLT BÉ. GRÀCIES A NA GEORGIA,NA ISABEL, NA MARGA I NA TERE.
LA FAMÍLIA D'EN MARC C.
El papà d'en marc c. és policia, i dimarts vam anar a veure on fan feina els policies i ens van mostrat tot el que empren. Vàrem veure els cotxes, van fer sonar la sirena, vam pujar damunt la moto, ens vam veure per les càmeres de vigilància,vam xerrar pel walkie-talkie i també vam entrat dins la presó!!! Va ser molt divertit. Moltes gràcies a la familia d'en Marc c.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
